sábado 27 de junio de 2009

Perquè no et vaig estimar...

Perquè no et vaig estimar la ferida és més petita.
Perquè no em vaig implicar n'he tret una lliçó.
I em sap greu, de molts, potser ets l'únic que t'ho mereixies.... però si no ho vas voler... :)))
Perquè no et vaig estimar he aprés de cop a estimar-me a mi mateixa.
Quina pena no haver-nos estimat, erets tant sincer, i tenies tant de cor....
Perquè parlo en passat?
Perquè no et vaig estimar, no et deixo un plor, sinó un somrís sincer, gegant, que potser no rebs, però que sentiràs... algun dia :)))
M'agradaria donar-te un consell que jo mateixa hauria d'aplicar-me.
No es pot tenir content a tothom :)
No t'he estimat, personeta, però m'agradaves, m'agradaves molt. Que la vida es porti bé amb tu.
Ara m'estimo, jo. Gràcies, no-amor ;)