Perquè no et vaig estimar la ferida és més petita.
Perquè no em vaig implicar n'he tret una lliçó.
I em sap greu, de molts, potser ets l'únic que t'ho mereixies.... però si no ho vas voler... :)))
Perquè no et vaig estimar he aprés de cop a estimar-me a mi mateixa.
Quina pena no haver-nos estimat, erets tant sincer, i tenies tant de cor....
Perquè parlo en passat?
Perquè no et vaig estimar, no et deixo un plor, sinó un somrís sincer, gegant, que potser no rebs, però que sentiràs... algun dia :)))
M'agradaria donar-te un consell que jo mateixa hauria d'aplicar-me.
No es pot tenir content a tothom :)
No t'he estimat, personeta, però m'agradaves, m'agradaves molt. Que la vida es porti bé amb tu.
Ara m'estimo, jo. Gràcies, no-amor ;)
sábado 27 de junio de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Tot te un perque, i ell, havia de passar per aqui per allunyar-te de les tenebres i aconseguir que t'estimis a tu mateixa. Nomes per aixo i per tot el que pots arribar a fer un cop començada la marxa, val la pena! ;)
Ea¡¡ que no me entero de ná...
Gràcias, Lobito, por estar ahí en el momento preciso para detener mi locura y permitir que vuelva a empezar. Y tu ni te diste cuenta de ná ;) Noe això de les tenebres ho dius per algú en concret??? :P :P :P :P
Publicar un comentario en la entrada